1 Amb aquestes paraules, Tobit va acabar el seu cant d’acció de gràcies.
2 Tobit va morir en pau a cent dotze anys i fou sepultat honrosament a Nínive. Tenia seixanta anys quan va perdre la vista i, després de recuperar-la, va viure en l’abundància, fent caritats. Lloava Déu més que abans i proclamava la seva grandesa.
3 Just abans de morir, va cridar el seu fill Tobies i li va fer aquestes recomanacions:– Fill meu, pren els teus fills
4 i vés-te’n de pressa a Mèdia, perquè jo crec en l’oracle que Nahum pronuncià en nom de Déu contra Nínive: tot es complirà contra Assíria i contra Nínive. Es realitzarà tot allò que han anunciat els profetes d’Israel enviats per Déu. De tot el que ells van dir no hi haurà res que no es compleixi. Tot arribarà al seu temps. Tu estaràs més segur a Mèdia que no pas a Assíria o a Babilònia. Perquè jo crec, i n’estic convençut, que tot allò que Déu ha anunciat es complirà plenament. Cap oracle profètic no deixarà de complir-se. Tots els nostres germans que viuen a la terra d’Israel seran dispersats i deportats fora d’aquell país excel·lent. Tot Israel serà un desert, Samaria i Jerusalem quedaran despoblades. El temple de Déu serà incendiat i farà pena durant un quant temps.
5 Però Déu es compadirà novament d’ells i els farà tornar a la terra d’Israel. Reconstruiran el temple, no tan magnífic com el primer, fins que es compleixi el temps fixat. Després d’això, tots retornaran del seu exili i reconstruiran esplèndidament Jerusalem. El temple de Déu serà reconstruït, com han anunciat els profetes d’Israel.