1 »Sota el regnat d’Assarhadon vaig tornar a casa meva i vaig retrobar la meva dona Anna i el meu fill Tobies. Per la Pentecosta, la santa festa que celebrem set setmanes després de Pasqua, em van preparar un bon dinar. Quan m’asseia a taula,
2 parada amb plats molt variats, vaig dir al meu fill Tobies:»– Noi, corre a veure si trobes entre els nostres germans deportats a Nínive cap pobre que sempre tingui viu en el cor el pensament del Senyor. Porta-me’l, que dinarem plegats. T’espero, fill meu, fins que tornis.
3 »Tobies va sortir a buscar entre els nostres germans israelites algun pobre. Però va tornar, dient:»– Pare!»Li vaig respondre:»– Què vols, fill meu?»Ell em diu:»– Pare! N’acaben d’assassinar un del nostre poble: l’han escanyat i l’han llançat a la plaça.
4 »D’una revolada vaig aixecar-me sense haver tastat res del dinar, vaig endur-me el cadàver de la plaça i el vaig dipositar en un cobert, esperant la posta del sol per poder-lo enterrar.
5 Tornant a casa, em vaig rentar i vaig dinar tot afligit.
6 Em venien a la memòria aquelles paraules que el profeta Amós havia dit a Betel:»“Les vostres festeses canviaran en dol,i en complantestots els vostres cants.”»I em vaig posar a plorar.
7 Després, quan el sol s’hagué post, vaig sortir de casa, vaig fer un clot i vaig enterrar el cadàver.