1 »Profundament entristit, vaig esclatar en plors i sanglots. I tot gemegant vaig posar-me a pregar:
2 »– Ets just, Senyor, i són justes totes les teves obres. Ets bondadós i recte en tot el que fas. Tu ets el jutge del món.
3 I ara, Senyor, mira’m i recorda’t de mi. Però no em demanis comptes de les faltes voluntàries o involuntàries que els meus avantpassats o jo mateix hem comès contra tu.
4 Havíem desobeït els teus manaments, i tu has permès que fóssim lliurats al saqueig, a la deportació i a la mort. Som la riota, l’escarni, les enraonies de totes les nacions on ens has dispersat.