14 Tu saps, Senyor, que sóc verge;no m’ha tocat mai cap home.
15 Aquí, en aquest paíson visc deportada,mai no he donat motiusperquè embrutessin el meu nomo el del meu pare.El meu pare no té cap més fillani cap altre fill que pugui heretar d’ell;tampoc no li queda cap parentpròxim o llunyàamb qui pugui casar-me.Ja he perdut set marits!Té cap sentit viure encara?Però si, per ara,no em vols prendre la vida,almenys fes cas, Senyor,dels ultratges que llancen contra mi.
16 Aquell mateix moment, Déu en la seva glòria va escoltar la pregària de Tobit i de Sara
17 i els va enviar Rafael perquè els guarís tots dos: Tobit, traient-li els tels dels ulls perquè tornés a veure la llum de Déu, i Sara, la filla de Ragüel, alliberant-la del malvat dimoni Asmodeu i maridant-la amb Tobies, el fill de Tobit. En efecte, Tobies era el pretendent amb més dret per a casar-se amb Sara. En el mateix moment que Tobit entrava del pati a casa seva, també Sara, filla de Ragüel, baixava del pis de dalt.