9 Per què ens fas pagar amb maltractaments la mort dels teus marits? Vés-te’n amb ells d’una vegada! Tant de bo que mai no hàgim de veure cap fill teu ni cap filla teva!
10 Aquell dia Sara es va entristir profundament i es va fer un tip de plorar. I pujà al pis de dalt de casa seva, decidida a penjar-se. Però s’hi repensà i es digué: «Encara ofendrien el meu pare, dient-li: “L’única filla que tenies i que tant estimaves, s’ha penjat de tan desgraciada.” I així, a les seves velleses, jo faria que la tristesa el portés al sepulcre. No, valdrà més que no em pengi. Això sí, demanaré al Senyor la gràcia de morir, per no haver-me de sentir ultratjada tota la vida.»
11 Llavors es girà cap a la finestra, alçà les mans i pregava així:– Ets beneït, Déu misericordiós!Que el teu nomsigui beneït per sempre!Que et beneeixi eternamenttota la teva creació!
12 Ara giro la mirada cap a tu,vers tu alço els meus ulls.
13 Mana que jo sigui treta d’aquest móni no hagi de sentir aquests ultratges.
14 Tu saps, Senyor, que sóc verge;no m’ha tocat mai cap home.
15 Aquí, en aquest paíson visc deportada,mai no he donat motiusperquè embrutessin el meu nomo el del meu pare.El meu pare no té cap més fillani cap altre fill que pugui heretar d’ell;tampoc no li queda cap parentpròxim o llunyàamb qui pugui casar-me.Ja he perdut set marits!Té cap sentit viure encara?Però si, per ara,no em vols prendre la vida,almenys fes cas, Senyor,dels ultratges que llancen contra mi.