1 Tobies va respondre al seu pare Tobit:– Pare, totes aquestes recomanacions, les posaré en pràctica.
2 Però, com podré reclamar el dipòsit a Gabael si ni ell ni jo no ens coneixem? Quina contrasenya li puc donar perquè em reconegui, es fiï de mi i em doni els diners? A més, tampoc no sé com s’hi va, a Mèdia.
3 Tobit va replicar a Tobies, el seu fill:– Gabael i jo vam redactar una escriptura i la vam signar tots dos. Després la partírem en dues meitats: jo me’n vaig quedar una i vaig deixar l’altra meitat junt amb els diners. Mira, ja han passat vint anys d’ençà que vaig fer aquest dipòsit. Ara, doncs, fill meu, busca’t un home de confiança que t’acompanyi. Ja li pagarem un bon sou quan torneu. I tu reclama a Gabael aquella quantitat.
4 Tobies va sortir a buscar un company de viatge que estigués al corrent dels camins de Mèdia. Tot just sortit, va trobar-se amb l’àngel Rafael, dret davant d’ell, però no va conèixer que fos un àngel de Déu.
5 Tobies li va preguntar:– D’on ets, jove?Ell li va respondre:– Sóc un dels teus germans israelites. He vingut aquí buscant feina.Tobies li va dir:– ¿Saps per on s’hi va, a Mèdia?
6 Ell va contestar:– Sí. Hi he estat moltes vegades i en conec pam a pam tots els camins. He anat sovint a Mèdia i he posat a casa de Gabael, el nostre compatriota que viu a Ragues. D’Ecbàtana a Ragues hi ha dos dies bons de camí, perquè Ragues és a la muntanya, i Ecbàtana, al bell mig de la plana.
7 Tobies li respon:– Espera’m aquí, jove, que entro a dir-ho al meu pare. Necessito que m’acompanyis. Ja t’ho pagaré.