13 Ell li respon:– Jo sóc Azaries, fill del gran Ananies, un dels teus parents.
14 Tobit li diu:– Sigues benvingut, germà! Que Déu et beneeixi! No et sàpiga greu que hagi volgut saber exactament quina és la teva família. Ara resulta que ets parent nostre, d’un llinatge bo i distingit. Jo coneixia Ananies i Natan, els dos fills del gran Semeïes. Pelegrinaven amb mi a Jerusalem per adorar Déu i mai no van deixar el camí dret. Els teus germans són bona gent, i tu has sortit de bona soca. Benvingut siguis!
15 Després va afegir:– Et donaré de jornal una moneda de plata per dia i et faré la vida com al meu fill. Acompanya-me’l bé,
16 i encara et donaré una sobrepaga.Ell li respon:– Jo l’acompanyaré. No passis ànsia. Amb salut sortirem i amb salut tornarem a casa teva. Els camins són segurs.
17 Li diu Tobit:– Que Déu t’ho pagui, germà.Tobit va cridar el seu fill i li digué:– Fill meu, prepara totes les coses del viatge i vés-te’n amb aquest germà teu. Que el Déu del cel vetlli allà per vosaltres i us faci tornar a mi sans i estalvis. Que el seu àngel us acompanyi i us guardi, fill meu.Tobies va besar el seu pare i la seva mare i va emprendre el camí, mentre Tobit els desitjava bon viatge.
18 Llavors la mare es va posar a plorar, tot dient a Tobit:– Per què l’has hagut de fer marxar, el meu fill? Ell era el bastó que ens sostenia, i sempre el teníem al nostre costat.
19 Tant de bo no ens vinguessin més diners si, a canvi de perdre’ls, recobréssim el nostre fill!