4 Tobies va sortir a buscar un company de viatge que estigués al corrent dels camins de Mèdia. Tot just sortit, va trobar-se amb l’àngel Rafael, dret davant d’ell, però no va conèixer que fos un àngel de Déu.
5 Tobies li va preguntar:– D’on ets, jove?Ell li va respondre:– Sóc un dels teus germans israelites. He vingut aquí buscant feina.Tobies li va dir:– ¿Saps per on s’hi va, a Mèdia?
6 Ell va contestar:– Sí. Hi he estat moltes vegades i en conec pam a pam tots els camins. He anat sovint a Mèdia i he posat a casa de Gabael, el nostre compatriota que viu a Ragues. D’Ecbàtana a Ragues hi ha dos dies bons de camí, perquè Ragues és a la muntanya, i Ecbàtana, al bell mig de la plana.
7 Tobies li respon:– Espera’m aquí, jove, que entro a dir-ho al meu pare. Necessito que m’acompanyis. Ja t’ho pagaré.
8 El jove li diu:– T’espero aquí, però no tardis.
9 Tobies va entrar a informar el seu pare Tobit:– He trobat un dels nostres germans israelites.Tobit li digué:– Crida aquest home. Vull saber quin és el seu llinatge i la seva tribu i si és prou fiat per a acompanyar-te, fill meu.
10 Tobies va sortir i el va cridar:– Jove, el meu pare pregunta per tu.Entrà a casa i Tobit s’avançà a saludar-lo. El jove li correspongué:– Déu te guard! Et desitjo molta felicitat.Però Tobit li contestà:– Per què em desitges felicitat si sóc un home completament cec, incapaç de veure la llum del cel? Visc a les fosques igual que els morts, que ja no veuen la llum. Viu i tot, estic enmig dels morts. Sento la veu de la gent, però no veig ningú.Li diu el jove:– Tingues confiança. Déu et guarirà aviat.Tobit li diu:– El meu fill Tobies vol anar a Mèdia. ¿Podries acompanyar-lo i fer-li de guia? Naturalment, et pagaré el teu sou, germà.El jove li respon:– Sí que l’hi puc acompanyar. A més, conec molt bé tots els camins de Mèdia. Hi he anat sovint i n’he recorregut les planes i les muntanyes: en conec totes les rutes.