8 El jove li diu:– T’espero aquí, però no tardis.
9 Tobies va entrar a informar el seu pare Tobit:– He trobat un dels nostres germans israelites.Tobit li digué:– Crida aquest home. Vull saber quin és el seu llinatge i la seva tribu i si és prou fiat per a acompanyar-te, fill meu.
10 Tobies va sortir i el va cridar:– Jove, el meu pare pregunta per tu.Entrà a casa i Tobit s’avançà a saludar-lo. El jove li correspongué:– Déu te guard! Et desitjo molta felicitat.Però Tobit li contestà:– Per què em desitges felicitat si sóc un home completament cec, incapaç de veure la llum del cel? Visc a les fosques igual que els morts, que ja no veuen la llum. Viu i tot, estic enmig dels morts. Sento la veu de la gent, però no veig ningú.Li diu el jove:– Tingues confiança. Déu et guarirà aviat.Tobit li diu:– El meu fill Tobies vol anar a Mèdia. ¿Podries acompanyar-lo i fer-li de guia? Naturalment, et pagaré el teu sou, germà.El jove li respon:– Sí que l’hi puc acompanyar. A més, conec molt bé tots els camins de Mèdia. Hi he anat sovint i n’he recorregut les planes i les muntanyes: en conec totes les rutes.
11 Tobit li va preguntar:– Germà, de quina família i de quina tribu ets? Digues-m’ho, si et plau.
12 Ell respongué:– De què et servirà saber la meva tribu?Tobit va insistir:– Vull saber la veritat, germà. Com et dius? De qui ets fill?
13 Ell li respon:– Jo sóc Azaries, fill del gran Ananies, un dels teus parents.
14 Tobit li diu:– Sigues benvingut, germà! Que Déu et beneeixi! No et sàpiga greu que hagi volgut saber exactament quina és la teva família. Ara resulta que ets parent nostre, d’un llinatge bo i distingit. Jo coneixia Ananies i Natan, els dos fills del gran Semeïes. Pelegrinaven amb mi a Jerusalem per adorar Déu i mai no van deixar el camí dret. Els teus germans són bona gent, i tu has sortit de bona soca. Benvingut siguis!