10 Quan van entrar a Mèdia i ja s’acostaven a Ecbàtana,
11 Rafael digué al jove:– Tobies, germà meu.Ell li respongué:– Aquí em tens!Rafael va continuar:– Aquesta nit l’hem de passar a casa de Ragüel. És parent teu i té una filla, que es diu Sara.
12 És filla única. Tu ets el seu parent més pròxim i tens més dret que ningú de casar-t’hi i d’heretar els béns del seu pare. La noia és assenyada, decidida i bonica de debò. El seu pare és un home com cal.
13 I afegí:– És just que et casis amb Sara. I ara escolta’m, germà: aquesta mateixa nit parlaré de la noia amb el seu pare, perquè sigui la teva promesa, i quan tornarem de Ragues celebrarem el casament. Sé que Ragüel no te la pot negar ni tampoc la pot prometre a cap altre. Atesa la Llei de Moisès, s’exposaria a morir sabent com sap que et pertoca a tu, abans que a ningú, de casar-te amb la seva filla. Escolta’m, doncs, germà. Aquesta nit parlarem de la noia i la demanarem per a tu en matrimoni. I quan tornarem de Ragues, la prendrem amb nosaltres i ens l’endurem a casa teva.
14 Aleshores Tobies va replicar a Rafael:– Azaries, germà meu: tinc entès que Sara ha estat donada a set marits i que tots set han mort a la cambra nupcial. La mateixa nit que s’acostaven a la noia, morien. He sentit a dir que un dimoni els matava.
15 A Sara, el dimoni no li fa cap mal, però mata, en canvi, el qui prova d’acostar-s’hi. I jo tinc por, perquè sóc fill únic: si moro, la pena que tindran per mi portarà al sepulcre el meu pare i la meva mare. I no els queda cap més fill que els pugui enterrar!
16 Llavors Rafael li va dir:– ¿Ja no recordes les recomanacions del teu pare? ¿No et va manar que et casessis amb una dona de la seva família? Fes-me cas, germà, i no et capfiquis per aquest dimoni. Tu casa’t amb la noia. Jo sé que te la donaran per muller aquesta mateixa nit.