2 Tobies havia baixat al riu a rentar-se els peus, quan de sobte saltà de l’aigua un peix molt gros que volia arrencar-li un peu. El jove llançà un crit,
3 però l’àngel li va dir:– Agafa el peix i no el deixis escapar!Ell pogué dominar el peix i el va treure a terra.
4 L’àngel li digué:– Ara obre’l, treu-li el fel, el cor i el fetge i guarda-te’ls. La moca, llença-la. El fel, el cor i el fetge són un bon remei.
5 El jove va obrir el peix i li va treure el fel, el cor i el fetge. Va coure un tall de peix, se’l va menjar i va salar la resta.
6 I tots dos van continuar plegats el camí fins a Mèdia.
7 Llavors Tobies va preguntar a l’àngel:– Azaries, germà meu, contra quins mals són un remei el cor, el fetge i el fel del peix?
8 Ell li va contestar:– Quan un home o una dona sofreixen l’atac d’algun dimoni o esperit maligne, cremes davant d’ells el cor i el fetge del peix, i els atacs s’hauran acabat del tot. En seran alliberats per sempre.