1 Quan entraven a Ecbàtana, Tobies va dir a l’àngel:– Azaries, germà meu, porta’m de dret a casa del nostre parent Ragüel.L’àngel l’hi va acompanyar. Ragüel estava assegut al costat de la porta del pati, i ells van ser els primers de saludar-lo. Ragüel els respongué:– Déu vos guard, germans. Sigueu benvinguts!I els va fer entrar.
2 Ragüel va dir a Edna, la seva dona:– Quina retirada té aquest jove amb el meu parent Tobit!
3 Edna els va preguntar:– D’on sou, germans?Ells li contesten:– Som uns deportats a Nínive, de la tribu de Neftalí.
4 Ella els pregunta:– Coneixeu el nostre parent Tobit?Li responen:– I tant, que el coneixem!
5 Ella els pregunta si es troba bé, i ells li diuen:– És viu i té bona salut.I Tobies va afegir:– És el meu pare!
6 Ragüel es va aixecar d’una revolada i el besava, tot plorant. Després li digué:– Que Déu et beneeixi, fill meu! És molt bo, el teu pare! I quina desgràcia que s’hagi tornat cec, un home tan just i caritatiu com ell!I abraçava tot plorant el seu parent Tobies.
7 La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.