4 Ella els pregunta:– Coneixeu el nostre parent Tobit?Li responen:– I tant, que el coneixem!
5 Ella els pregunta si es troba bé, i ells li diuen:– És viu i té bona salut.I Tobies va afegir:– És el meu pare!
6 Ragüel es va aixecar d’una revolada i el besava, tot plorant. Després li digué:– Que Déu et beneeixi, fill meu! És molt bo, el teu pare! I quina desgràcia que s’hagi tornat cec, un home tan just i caritatiu com ell!I abraçava tot plorant el seu parent Tobies.
7 La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
8 Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un moltó del seu ramat.
9 Ells van rentar-se i banyar-se. Un cop a taula, Tobies va dir a Rafael:– Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.
10 I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:– Menja i beu, i reposa de gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l’únic home a qui pertoca de casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix no puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim. Però, fill meu, t’haig de dir tota la veritat.