6 Ragüel es va aixecar d’una revolada i el besava, tot plorant. Després li digué:– Que Déu et beneeixi, fill meu! És molt bo, el teu pare! I quina desgràcia que s’hagi tornat cec, un home tan just i caritatiu com ell!I abraçava tot plorant el seu parent Tobies.
7 La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
8 Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un moltó del seu ramat.
9 Ells van rentar-se i banyar-se. Un cop a taula, Tobies va dir a Rafael:– Azaries, germà meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.
10 I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove:– Menja i beu, i reposa de gust aquesta nit. Tu, germà meu, ets l’únic home a qui pertoca de casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix no puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més pròxim. Però, fill meu, t’haig de dir tota la veritat.
11 Ja l’he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de noces, quan volien acostar-se-li. Per això ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farà el que més us convingui.
12 Però Tobies replicà:– No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu.Ragüel li diu:– Està decidit! Sara t’és donada tal com prescriu la Llei de Moisès. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni. Pren-la per esposa. Des d’ara sou marit i muller. Sara és teva, des d’avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar damunt vostre el seu amor i la seva pau.