9 I van dormir tota aquella nit.
10 Però Ragüel es va llevar i va cridar els mossos perquè anessin amb ell a obrir una fossa, pensant: «Si de cas Tobies moria, que no siguem motiu de burla i escarni.»
11 Cavada la fossa, Ragüel va tornar a casa, cridà la seva dona
12 i li digué:– Envia una minyona que entri a veure si Tobies encara és viu. Si ja és mort, l’enterrarem a corre-cuita, abans no ho sàpiga ningú.
13 Van avisar la minyona, encengueren la llàntia i obriren la porta. Ella va entrar i els trobà tots dos al llit, dormint plegats.
14 La minyona va sortir i els informà que Tobies era viu i que no havia passat res de mal.
15 Aleshores van beneir el Déu del cel tot dient:– Sigues beneït, Déu nostre,amb benediccions del tot pures!Que et beneeixin per segles i segles!