2 Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap.
3 No sé, doncs, si aquest home va ser endut amb el cos o sense el cos, perquè tan sols ho sap Déu.
4 El cert és que fou endut al paradís i va sentir-hi paraules inefables, que als humans no és permès de repetir.
5 D’aquest home, sí que me’n podria gloriar, però pel que fa a mi mateix, tan sols em gloriaré de les meves febleses.
6 De fet, si em volgués gloriar, no seria un insensat, ja que diria la veritat, però m’estimo més no fer-ho; no vull que ningú es formi de mi una opinió superior al que m’ha vist fer o m’ha sentit dir.
7 I perquè no m’enorgulleixi de les revelacions extraordinàries que he tingut, m’ha estat clavada una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè no m’enorgulleixi.
8 He demanat tres vegades al Senyor que me n’alliberi,