2 És per això que gemeguem, pel gran desig que tenim de revestir-nos de la nostra casa celestial,
3 ja que en aquella hora serem despullats, però no quedarem pas nus.
4 Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem ser despullats sinó revestits, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal.
5 És Déu el qui ens ha destinat a la vida i ens ha donat l’Esperit com a penyora.
6 Així, doncs, ens sentim sempre plens de confiança; sabem que, mentre vivim en el cos, vivim com exiliats lluny del Senyor,
7 ja que fem camí per la fe, sense veure-hi.
8 Ens sentim, doncs, plens de confiança, i preferim emigrar del cos i anar a viure amb el Senyor.