1 Després vaig veure en el cel un altre senyal, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu.
2 Vaig veure també com un mar de vidre barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans,
3 i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, i el càntic de l’Anyell:– Senyor, Déu de l’univers,les teves obres són grans i admirables.Rei de les nacions,els teus camins són justosi veritables.
4 Senyor, qui no et venerarà?Qui no glorificarà el teu nom?Perquè tu ets l’únic sant,i ara que has revelatles teves justes decisions,totes les nacions vindran a adorar-te.
5 Tot seguit vaig veure com en el cel s’obria el temple, el tabernacle de l’aliança,
6 i com en sortien els set àngels que duien les set plagues. Anaven vestits de lli pur i resplendent, amb cenyidors d’or al pit.
7 Un dels quatre vivents lliurà als set àngels set copes d’or plenes de la fúria del Déu que viu pels segles dels segles,