14 Els fruits de tardor que desitjava la teva ànima s’han esvaït, has perdut brillantors i esplendors, i no tornaran mai més.
15 Els mercaders que ella havia enriquit s’aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran
16 dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d’escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles!
17 En una hora s’ha perdut tanta riquesa!»Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s’aturaran lluny,
18 veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?»
19 I es tiraran terra pel cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»
20 Alegra-te’n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apòstols i els profetes: Déu l’ha condemnada i us ha fet justícia.