16 dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d’escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles!
17 En una hora s’ha perdut tanta riquesa!»Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s’aturaran lluny,
18 veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?»
19 I es tiraran terra pel cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»
20 Alegra-te’n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apòstols i els profetes: Déu l’ha condemnada i us ha fet justícia.
21 Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient:– Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més!
22 Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui s’acompanyen amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, tampoc ningú no sentirà dins d’ella el so de la mola.