4 Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel:– Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran;
5 perquè la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu s’ha recordat les seves injustícies.
6 Pagueu-li amb la seva mateixa moneda, torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia.
7 En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia en el seu cor: “Jo governo com a reina; no sóc viuda ni mai portaré dol.”
8 Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran al damunt: mort, dol, fam i el foc que la consumirà. Perquè el Senyor Déu, que l’ha condemnada, és poderós.
9 Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella.
10 De lluny estant, per por del seu suplici, exclamaran: «Ai, ai, gran capital, Babilònia, ciutat poderosa! En una hora t’ha arribat la condemna!»