1 Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.
2 Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs.
3 I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”.
4 Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
5 I el qui seu al tron va afirmar:– Jo faig que tot sigui nou.I afegí:– Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables.