2 Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs.
3 I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”.
4 Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
5 I el qui seu al tron va afirmar:– Jo faig que tot sigui nou.I afegí:– Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables.
6 Després em va dir:– Ja s’han complert! Jo sóc l’alfa i l’omega, el principi i la fi. Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res.
7 El qui surti vencedor rebrà tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ell serà fill meu.
8 Però els covards, els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.