2 Vaig veure també un àngel poderós que cridava amb tota la força:– ¿Qui és digne d’obrir el llibre i trencar-ne els segells?
3 Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d’obrir el llibre i de veure què deia.
4 Jo, veient que no trobaven ningú que fos digne d’obrir-lo i de veure què deia, plorava desconsoladament.
5 Però un dels ancians em digué:– No ploris: ha triomfat el lleó de la tribu de Judà, el rebrot de David. Ell obrirà el llibre i els seus set segells.
6 Aleshores vaig veure al mig, en el tron, envoltat dels quatre vivents i dels vint-i-quatre ancians, un anyell dret, com degollat; tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu, enviats per tota la terra.
7 L’Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell llibre.
8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant.