7 L’Anyell es va acostar al qui seia al tron i prengué de la seva mà dreta aquell llibre.
8 Així que el prengué, els quatre vivents i els vint-i-quatre ancians es van prosternar davant l’Anyell; cada un tenia una cítara i una copa d’or, plena de perfums d’encens, que són les pregàries del poble sant.
9 I entonaven un càntic nou que deia:– Ets digne de prendre el llibrei d’obrir-ne els segells,perquè has estat degollati has comprat per a Déuamb la teva sanggent de tota tribu, llengua,poble i nació,
10 i n’has fet una casa reiali uns sacerdots dedicats al nostre Déu,que regnaran a la terra.
11 Llavors, en plena visió, vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que envoltaven el tron, i les veus dels vivents i dels ancians. Eren milers de milers i miríades de miríades,
12 que exclamaven amb veu forta:– Digne és l’Anyellque ha estat degollatde rebre tot poder, riquesa, saviesa,força, honor, glòria i lloança.
13 Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven:– Al qui seu al tron i a l’Anyellsiguin donats la lloança, l’honor,la glòria i el poderpels segles dels segles.