6 Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m’importa el que eren, Déu no fa distinció de persones), no em van imposar res.
7 Ben al contrari, van veure que Déu m’havia confiat l’evangelització dels incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos.
8 Aquell qui amb el seu poder va fer de Pere l’apòstol dels circumcisos, va fer també de mi l’apòstol dels pagans.
9 Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que m’ha estat concedida i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos.
10 Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l’interès.
11 Ara bé, quan Cefes vingué a Antioquia m’hi vaig enfrontar obertament, perquè el seu comportament era reprovable:
12 abans que en vinguessin alguns de part de Jaume, menjava amb els pagans, però quan aquells van arribar, ho evitava i se n’apartava, per por dels defensors de la circumcisió.