31 És terrible caure en mans del Déu viu!
32 Recordeu-vos d’aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum i ja vau sostenir un combat fort i dolorós;
33 els uns us convertíreu en espectacle per a la gent quan sofríreu oprobis i persecucions, els altres us vau fer solidaris dels qui eren tractats així.
34 Vau compartir els sofriments dels presos i vau acceptar amb goig que us espoliessin dels vostres béns, sabent que posseïu altres béns millors, que duren per sempre.
35 Per tant, no perdeu la vostra valentia, ja que per ella rebreu una gran recompensa.
36 Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès.
37 Perquè d’aquí a un moment, tan sols un moment, vindrà el qui ha de venir, no tardarà.