20 No podien suportar aquella ordre terminant: Fins i tot una bèstia, si toca la muntanya, haurà de morir apedregada.
21 Tan terrible era aquell espectacle, que Moisès exclamà: Estic esglaiat i tremolós.
22 Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu,
23 a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a la plenitud,
24 a Jesús, mitjancer d’una aliança nova, i a la seva sang purificadora, que parla més favorablement que la d’Abel.
25 Mireu de no refusar el qui ens parla! Aquells el van refusar quan promulgava els seus oracles divins aquí a la terra i no se’n pogueren escapar. Molt menys, doncs, ens n’escaparem nosaltres si el rebutgem quan ens parla des del cel.
26 En aquella ocasió, la seva veu feia tremolar la terra, però ara ell ha fet aquesta promesa: Una vegada més, faré tremolar no solament la terra, sinó també el cel.