3 Per això ha d’oferir sacrificis pels seus propis pecats igual que pels pecats del poble.
4 I ningú no es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui el crida, tal com va cridar Aaron.
5 Tampoc el Crist no es va atribuir a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que l’ha rebuda del qui li va dir: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat.
6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.
7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
8 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir,
9 i, arribat a la plenitud, s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen.