10 Déu no és injust i per això no oblidarà tot el que heu fet, és a dir, l’amor que heu mostrat per causa del seu nom, posant-vos al servei del poble sant, en el passat i en el present.
11 Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l’esperança fins a la fi.
12 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses.
13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix
14 dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència.
15 Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa.
16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.