11 Tan sols desitgem que cada un de vosaltres demostri el mateix afany per mantenir plenament l’esperança fins a la fi.
12 No voldríem que us tornéssiu indolents, sinó que imitéssiu aquells qui amb fe i amb constància han heretat les promeses.
13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix
14 dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència.
15 Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa.
16 Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament posa fi a les discussions i serveix de garantia.
17 Déu, doncs, garantí amb un jurament la seva promesa, perquè volia mostrar clarament als qui havien d’heretar-la que la seva decisió era irrevocable.