8 Amb això l’Esperit Sant ha volgut fer comprendre que, mentre subsisteix el primer tabernacle, encara no s’ha manifestat el camí d’accés al santuari.
9 El primer tabernacle és, doncs, un símbol referit al temps present; allí s’ofereixen dons i sacrificis incapaços de portar a la plenitud la consciència dels qui tributen aquell culte.
10 Els seus ritus terrenals, basats en menjars, begudes i purificacions diverses, han estat imposats fins al moment de la renovació.
11 Però Crist ha vingut com a gran sacerdot dels béns que ara comencen i ha entrat al santuari a través del tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’home, ja que no pertany al món creat.
12 Hi ha entrat una vegada per sempre, sense servir-se de la sang de bocs i de vedells, sinó valent-se de la seva pròpia sang; així ens ha redimit per sempre més.
13 La sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui són impurs, els santifica i purifica corporalment.
14 Però la sang de Crist, que per l’Esperit etern s’ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres mortes, i podrem donar culte al Déu viu.