8 però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal.
9 Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu.
10 D’una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així.
11 ¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga?
12 ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L’aigua dolça no pot pas sortir d’una font salada.
13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i expert? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres!
14 Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat.