2 Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer.
3 Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.
4 Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué:
5 – Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres?
6 Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven.
7 Jesús digué:– Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura.
8 De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi a mi, no sempre em tindreu.