7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:– És el Senyor.Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua.
8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.
9 Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa.
10 Jesús els diu:– Porteu peix del que acabeu de pescar.
11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar.
12 Jesús els digué:– Veniu a menjar.Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor.
13 Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.