17 És cert que algunes branques de l’olivera van ser tallades, i tu, olivera borda, fores empeltada entre les que quedaven i ara comparteixes amb elles la saba que puja de les arrels.
18 Però no te’n gloriïs ni menyspreïs les altres branques. Com podries gloriar-te’n? No ets tu qui sostens l’arrel, sinó que l’arrel et sosté a tu!
19 Tu pots dir: «Van tallar aquelles branques per empeltar-me a mi.»
20 És cert, les van tallar per la seva infidelitat, i tu, en canvi, et mantens per la fe. No siguis orgullós, sinó temorós,
21 perquè Déu, que no va plànyer les branques nascudes de l’arbre, tampoc no et planyeria a tu.
22 Considera, doncs, la bondat i el rigor de Déu: el seu rigor amb els qui han caigut i la seva bondat amb tu. Persevera en la seva bondat, ja que ell també et podria arrencar.
23 D’altra banda, ells també seran empeltats, si no persisteixen en la seva infidelitat: Déu té poder per a tornar-los a empeltar.