32 Déu havia deixat tots els homes captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.
33 – Oh profunditat de la riquesa,de la saviesai del coneixement de Déu!Que en són, d’insondables,els seus judicis,i d’impenetrables, els seus camins!
34 Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui ha estat el seu conseller?
35 Qui li ha deixat mai res, que ell li ho hagi de tornar?
36 Tot ve d’ell, passa per elli va cap a ell.Glòria a ell per sempre. Amén.