8 si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor,
9 ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.
10 Tu, doncs, per què judiques el teu germà? I tu, per què el menysprees? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu.
11 Tal com diu l’Escriptura: Ho dic jo, el Senyor: Tan cert com visc, afirmo que davant meu s’agenollarà tothom, i tots els llavis donaran glòria a Déu.
12 Per tant, cada un de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.
13 No ens judiquem més els uns als altres! Decidiu-vos més aviat a no ser per a cap germà motiu de caiguda o d’escàndol.
14 Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura.