5 mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia.
6 També David proclama feliç l’home que Déu compta com a just al marge de les obres, i diu:
7 Feliços els qui han vist perdonades les seves faltes i coberts per un vel els seus pecats!
8 Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte el pecat!
9 Tanmateix, les paraules d’aquesta benaurança, ¿s’apliquen només als circumcisos, o també als incircumcisos? Hem dit que Déu va comptar la fe d’Abraham com a justícia.
10 Però, ¿quan la hi va comptar: abans o després de la seva circumcisió? Va ser quan encara era incircumcís.
11 Precisament Abraham va rebre la circumcisió com a signe i segell de la justícia que havia obtingut per la fe ja abans de circumcidar-se. I així ell és pare de tots els qui creuen: dels incircumcisos, a qui Déu ha comptat la fe com a justícia,