22 Doncs bé, quan Déu ha volgut abocar el seu càstig i fer conèixer el seu poder, ha suportat amb molta paciència els qui s’havien fet mereixedors d’aquell càstig i que estaven a punt per a la perdició;
23 d’aquesta manera ha fet conèixer la riquesa de la seva glòria, que ha abocat sobre els qui són objecte del seu amor i que estan destinats a la glòria;
24 és a dir, nosaltres, a qui ell ha cridat no tan sols d’entre els jueus, sinó també d’entre els pagans.
25 Tal com diu en el llibre d’Osees: Anomenaré «Poble meu» el qui no era el meu poble i «Estimada» la qui no era estimada.
26 I al lloc on els havien dit: «Vosaltres no sou el meu poble», allà mateix els anomenaran «Fills del Déu viu».
27 D’altra banda, a favor d’Israel Isaïes exclama: Encara que el nombre dels israelites que es perdés fos com els grans de sorra de la vora de la mar, una resta se salvarà!
28 El Senyor durà a terme sense espera la seva paraula, la complirà a la terra.