4 A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.
5 Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar.
6 Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels.
7 Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts;
8 ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix,
9 fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui la contradiuen.
10 Perquè n’hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d’origen jueu.