19 El faraó va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina.
20 La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó. Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó.
21 D’Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s’havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l’exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó:– Deixa’m anar al meu país.
22 El faraó li va respondre:– Què et falta a casa meva, que te’n vulguis anar al teu país?Ell va insistir:– No res, però deixa’m partir.
23 Déu va fer que s’alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d’Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà,
24 havia aplegat amb ell uns quants homes i s’havia convertit en cap d’una banda. Com que David els anava eliminant, Rezon se’n va anar a Damasc, s’hi establí i arribà a ser-ne el rei.
25 D’aquesta manera, a més del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d’Israel mentre Salomó visqué. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.