1 Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué:– Vés, presenta’t a Acab, que vull enviar la pluja a la terra.
2 Elies es posà en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria.
3 Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor.
4 Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua.
5 Acab, doncs, li va dir:– Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!
6 Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre.
7 Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué:– ¿Ets tu Elies, el meu senyor?
8 Ell li va respondre:– Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.
9 Obadiahu replicà:– Quin pecat he comès, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d’Acab perquè em mati?
10 Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: “Aquí no hi és”, fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t’han trobat.
11 I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí”.
12 Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove!
13 ¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua.
14 I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.” Em matarà!
15 Però Elies va insistir:– Per la vida del Senyor de l’univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d’Acab.
16 Obadiahu anà a trobar Acab i el va informar, i Acab anà a trobar Elies.
17 Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar:– ¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?
18 Ell li respongué:– Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals.
19 Però ara aplega’m tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté.
20 Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel.
21 Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar:– Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell!El poble no responia res.
22 Llavors Elies els va dir:– Jo sóc l’únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta.
23 Que ens donin dos vedells: que ells se’n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l’altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc.
24 Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu.Tot el poble va respondre:– Hi estem d’acord!
25 Elies va dir als profetes de Baal:– Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.
26 Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l’altar que els havien construït.
27 Al migdia, Elies es burlava d’ells dient:– Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà!
28 Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang.
29 Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.
30 Aleshores Elies va dir a tot el poble:– Acosteu-vos a mi.Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del Senyor que estava enderrocat:
31 va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.»
32 Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l’altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra.
33 Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya
34 i digué:– Ompliu quatre gerres d’aigua i tireu-la sobre la víctima de l’holocaust i sobre la llenya.Ho van fer així. Després va manar:– Torneu-hi!Ells hi van tornar.Digué encara:– Feu-ho per tercera vegada!I ho van fer per tercera vegada.
35 L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple.
36 Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, el profeta Elies s’acostà i pregà així:– Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva.
37 Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.
38 Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc.
39 Tot el po-ble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava:– El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!
40 Elies els va ordenar:– Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un!Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.
41 Després Elies digué a Acab:– Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42 Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls
43 i digué al seu servent:– Puja i mira en direcció al mar.Ell va pujar, va mirar i digué:– No es veu res.Elies va insistir:– Torna-hi.I així fins a set vegades.
44 A la setena, el servent va dir:– Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar.Aleshores Elies digué:– Vés i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec.”
45 El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel.
46 La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel.