7 Vés i digues a Jeroboam: “Això et fa saber el Senyor, Déu d’Israel: Jo t’he enlairat d’entre la gent i t’he fet sobirà del meu poble d’Israel;
8 he arrencat la reialesa de la casa de David per donar-te-la, però tu no t’has comportat com el meu servent David, que va observar els meus manaments, em seguia de tot cor i feia solament allò que em plau.
9 Tu has obrat pitjor que tots els teus predecessors: t’has fabricat altres déus, uns ídols de fosa que m’irriten, i a mi m’has girat l’esquena.
10 Per això faré caure la desgràcia sobre el llinatge de Jeroboam i n’exterminaré tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults. Escombraré els descendents de Jeroboam com qui fa net de tota la brossa.
11 Els de la família de Jeroboam que morin a la ciutat seran devorats pels gossos i els qui morin al camp seran menjats pels ocellots. Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit.”
12 I ara tu vés, torna a casa teva: així que els teus peus entraran a la ciutat, el noi morirà.
13 Tot Israel farà dol per ell, i l’enterraran. Ell serà l’únic, de tota la família de Jeroboam, que serà posat en un sepulcre, perquè és l’únic, de tota la família de Jeroboam, que el Senyor, Déu d’Israel, ha trobat bo.