17 Baixà, rei d’Israel, va atacar Judà i va fortificar Ramà per barrar el pas a Asà, rei de Judà.
18 Llavors Asà va recollir tota la plata i tot l’or que quedaven al tresor del temple i al tresor del palau reial, ho donà a uns missatgers i els envià a Benadad, fill de Tab-Rimmon, fill d’Hezion, rei dels arameus, que residia a Damasc, per dir-li:
19 – Fem una aliança tu i jo, com la que van fer el meu pare i el teu. T’envio un present de plata i or. Trenca la teva aliança amb Baixà, rei d’Israel, i així es retirarà del meu territori.
20 Benadad va accedir a la proposta del rei Asà i envià els comandants dels seus exèrcits contra les ciutats d’Israel: Benadad va atacar Ion, Dan, Abel-Betmaacà, tota la regió de Genesaret i encara tot el territori de Neftalí.
21 Quan Baixà ho va saber, suspengué els treballs de fortificació de Ramà i va quedar-se a Tirsà.
22 Llavors el rei Asà va mobilitzar tot Judà, sense excepció, per endur-se de Ramà les pedres i la fusta de les fortificacions que Baixà hi construïa. Amb aquells materials el rei Asà va fortificar Gueba de Benjamí i Mispà.
23 La resta de la història d’Asà, totes les seves gestes, tot el que va fer i les ciutats que va fortificar, consta en la Crònica dels reis de Judà. A la seva vellesa patia dels peus.