7 Al cap d’un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país.
8 Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
9 – Vés a Sarepta de Sidó i queda-t’hi. He disposat que et mantingui una viuda d’aquella ciutat.
10 Ell se’n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:– Porta’m, si et plau, una mica d’aigua en un gerro, que vull beure.
11 Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:– Porta’m també, si et plau, un tros de pa.
12 Ella va respondre:– Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem.
13 Llavors Elies li va dir:– No tinguis por. Vés i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me’l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill,