5 Acab, doncs, li va dir:– Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!
6 Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre.
7 Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué:– ¿Ets tu Elies, el meu senyor?
8 Ell li va respondre:– Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.
9 Obadiahu replicà:– Quin pecat he comès, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d’Acab perquè em mati?
10 Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: “Aquí no hi és”, fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t’han trobat.
11 I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí”.