6 Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre.
7 Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué:– ¿Ets tu Elies, el meu senyor?
8 Ell li va respondre:– Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.
9 Obadiahu replicà:– Quin pecat he comès, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d’Acab perquè em mati?
10 Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: “Aquí no hi és”, fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t’han trobat.
11 I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí”.
12 Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove!