7 L’àngel del Senyor va tornar, el va tocar i li digué:– Aixeca’t i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.
8 Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d’aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l’Horeb.
9 En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà:– Què hi fas, aquí, Elies?
10 Ell respongué:– Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l’univers: els d’Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.
11 El Senyor li digué:– Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol.
12 Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d’un ventijol suau.
13 En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l’entrada. Llavors una veu li digué:– Què hi fas, aquí, Elies?