25 El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.
26 Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir:– Vés a Anatot, a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare.
27 Salomó va impedir a Abiatar d’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló.
28 Quan Joab, que havia estat partidari d’Adonies, però no d’Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l’altar.
29 Llavors van comunicar-ho al rei Salomó:– Joab s’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar.Salomó va fer dir a Joab:– Per què t’has refugiat vora l’altar?Joab respongué:– Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor.Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li:– Vés i mata’l.
30 Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab:– El rei mana que surtis.Joab va respondre:– No, moriré aquí mateix.Benaiahu tornà la resposta al rei:– Joab m’ha contestat així.
31 El rei li digué:– Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar.